Llibreria LA CAPONA

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
L’11 de juliol de 1997 neix la llibreria La Capona al carrer Gasòmetre, 41-43, fruit d’una escissió de la llibreria VYP[1] que era on treballaven el Ricard Espinosa, el Pau Espinosa i el Pitu Rovira, els fundadors de la llibreria La Capona

En un principi volien situar la llibreria a la Rambla però per motius econòmics i perquè a la Rambla no hi havia locals disponibles, van decidir situar-se al carrer Gasòmetre, en uns baixos que estaven destinats a pàrquing però que la descoberta de restes romanes[2] van aturar-ne el projecte.

Contingut

Distribució

La llibreria La Capona té tres plantes, dues de les quals sempre han estat obertes al públic i la tercera era el magatzem. Actualment les tres plantes són llibreria perquè s'ha reduït el magatzem al mínim i ara, a la planta inferior, hi ha la secció infantil.

Són cinc les persones que s'encarreguen de la llibreria; els propietaris i dos treballadors (l'Albert i la Dolors):

  • De la qüestió administrativa, s'encarrega el Pitu
  • De la direcció comercial, el Ricard
  • De la venda, el Pau i l'Albert, i
  • De la secció infantil, la Dolors.

Fidelització: "Si no ho trobes a La Capona, no ho trobaràs enlloc"

Fidelització cultural

La llibreria La Capona segueix una linia argumental que comparteix amb totes les llibreries del país, però intenta involucrar-se amb la ciutat i els habitants. Per fidelitzar el client la llibreria genera propostes culturals:

  • Tertúlia de poesia. Reunió de aficionats a la poesia i poetes que llegeixen i/o comenten poesies.
  • Presentació de llibres.
  • "Vermut de la una" o la "Caravana de l'Amor". Una setmana abans de Sant Jordi contacten amb editorials perquè vinguin a la llibreria els autors "estrella" (premi literari de Sant Jordi,premi Ramon Llull, premi Planeta, premi Folch i Torres, premi Josep Pla...)

A més, està oberta a qualsevol tipus d'acte cultural, és a dir, si algú vol fer un muntatge en un espai reduït, aquest és la llibreria adequada.

Fidelització del client

Per captar clients, la llibreria La Capona aconsella llibres, demana a les editorials les peticions dels seus clients, són ràpids en l´encàrrec de llibres i són molt propers als lectors.

Per conservar el client està en contacte permanent amb la crítica del lector i del consumidor per tal de ser bons prescriptors de llibres, és a dir, per intentar conèixer els gustos dels clients i aconsellar-los correctament.

Nom de la llibreria

Alumnes de l'Ins Comte de Rius amb el personal de la llibreria La Capona
El Pau, el Pitu i el Ricard havien de posar-li un nom a la llibreria i es van fixar que les llibreries arrelades al territori duien el nom d'algun element característic del lloc on estaven instal·lades: la Mulassa de Vilanova i la Geltrú[3], la Gralla de Granollers[4] i la Robafaves de Mataró[5].

El primer que van pensar va ser en una figura del Seguici Popular com el Negrito i la Negrita, la Cucafera... però aquests eren noms que ja estaven agafats, és a dir, ja hi havia botigues que els utilitzaven.

Van fer una pluja d'idees i, finalment, van escollir el nom de la Capona perquè els tres van néixer a la Part Alta de Tarragona i la campana la Capona, que és la campana de la Catedral que toca els quarts i les hores, és un element característic de la ciutat, i sobretot del casc antic, que és on més se sent la campana. Haver escollit aquest nom va popularitzar la campana més important de la Catedral de Tarragona, que era gairebé desconeguda per a la majoria dels tarragonins.

La campana La Capona

Campana La Capona

La Capona -situada al punt més alt de la Catedral- va ser forjada l’any 1511 per Antoni Fenodi[6] i va ser beneïda amb el nom de Josepa, però a finals del S.XIX la gent l’anomenava popularment Capona. El pes de la campana és de 2241 kg, l'altura de 140 i el diàmetre de 157.

Com totes les campanes té una epigrafia. La de la Capona és la següent: MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM + TECLA COLIT CHRISTVM DIRO REGNANTE NERONE + SANCTE PAVLE APOSTOLE LVMINARE MVNDI INTERCEDE PRONOBIS AD DOMINVM[7].

Es creu que el nom de la Capona prové de:

  • el nom de l’arquebisbe Pere Copons que va dirigir l’Arquebisbat de Tarragona des de l’any 1728 fins a la seva mort el 1753[8]. Pere Copons va establir que la Capona sonés un quart d'hora abans de les 12 del migdia, tot avisant de la celebració de la missa, que per aquest motiu era coneguda com "missa de la Capona".
  • la persona que havia pagat la Capona. Es diu que un castrati[9] de la catedral, la va pagar. Un castrat és un capat; els galls capats reben el nom de capó i un castrati és un gall capat, és a dir, un Capó. Per tant, un capó ha pagat la Capona.
  • el toc de la sal. La Capona tocava des de tres quarts de dotze fins a les dotze seguidament per recordar a la mestressa que el marit venia a dinar, perquè abans es dinava a les dotze, i per tant, havia de tenir el dinar a punt i els diumenges el Capó a taula.

Els tocs tradicionals de la Capona són el toc de les hores del rellotge i, a vegades, en ocasions extraordinàries fa repics. Els seus mecanismes per a tocar són l'electromall per al toc automàtic i el batall per al repic manual.

Electromall i Batall de la Capona

La premsa local

Buscant i remenant les publicacions periòdiques de la nostra ciutat des de 1808 fins l'actualitat, a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, hem pogut saber que la Capona avisava en cas d’incendi[10], quan arribava algú important a la ciutat, quan sortia el braç de St.Tecla i quan començava la Festa Major de St.Tecla. També anunciava quan el Viàtic[11] sortia a la nit de la Catedral . A més, sabem que les campanes de la Catedral deixaven de tocar durant la Setmana Santa fins diumenge de Resurrecció.

D'altra informació que hem trobat:

  • 1873. La campana toca l’horari feiner i els treballadors no saben a l’hora que han d’entrar perquè no se sent bé ja que el campanar està tancat.
  • 1883. La Capona avisa de les reunions generals de Sant Fructuós per anunciar els càrrecs de l'any.
  • 1883, 1893. Es repara el martell i altres objectes de la campana.
  • 1886. Es va elevar la campana perquè se sentís millor, però una vegada elevada es van adonar que se sentia igual.
  • La torre de La Capona havía servit de torre de vigilància, després de la Primera Guerra Mundial.

Altres usos del nom La Capona

El nom de La Capona ha estat utilitzat en d'altres ocasions per part d'entitats tarragonines:

  • Setmanari satírico-polític La Capona. Al 1886 apareix a Barcelona un setmanari amb el nom de La Capona publicat per la colònia tarragonina a la ciutat Comtal, el director del qual és Alfredo Losada. Tots els exemplars del primer número que va sortir van ser retirats per una denúncia; tot i que posteriorment el setmanari es torna a publicar.
  • Programa de ràdio La Capona. A finals dels anys 60 i principis dels 70 del segle passat Ràdio Tarragona emetia el programa La Capona sobre sardanes i altres aspectes folklòrics, al vespre. Els creadors del programa van ser Jordi Moran i Clanxet[12] i Josep M. Sabaté i Bosch[13]
Alumnes de l'Institut Comte de Rius amb el Sr. Conesa a la Terrassa de la Catedral on hi ha la Capona

Fonts

  1. Informació oral dels fundadors de la Llibreria La Capona
  2. Informació oral del campaner Cristóbal Conesa. Gràcies al Capítol ​Cardenalici que ens va permetre pujar amb el sr. Conesa al campanar de la Catedral i fer fotos de la Capona
  3. Hemeroteca de l'Ajuntament de Tarragona
  4. Serra d'Or. Setembre de 1999
  5. Arxiu Històric de Tarragona
  6. Campaners.com. Pàgina oficial dels Campaners de la Catedral de València
  7. Arquebisbat de Tarragona

Referències

  1. La llibreria VYP va ser creada per Albert Rovira i Xavier Cirera a l’any 1979 al carrer Lleida i al 1988 es trasllada al carrer Gasòmetre.
  2. Les restes romanes eren les del Fòrum de la Colònia, lloc on en època romana es duien a terme els assumptes administratius i comercials de la ciutat.
  3. La Mulassa és una figura festiva que apareix en les cercaviles i processons festives de Vilanova i la Geltrú. La primera referencia de la qual data de 1658.
  4. Símbol de Granollers. És l'ocell que surt a l'escut de Granollers.
  5. Família de gegants de Mataró que daten del segle XVII.
  6. Fonedor del S.XVI que a més de la Capona, va fondre l'Oleguera antigai la Tomasa de la Catedral Basílica de Sta.Creu i Sta.Eulàlia de Barcelona.
  7. De manera piadosa i voluntària va sonar en honor a Déu i per alliberar la pàtria. Tecla va venerar el Crist mentre regnava el cruel Neró. Sant Pau, llum del món, intercediu per nosaltres al senyor
  8. Va morir quan tenia 74 anys, el dia 19 d’abril l’any 1753, exactament Dijous Sant, i va rebre sepultura a la capella Corpus Christi de la Catedral de la Tarragona
  9. Cantor castrat abans de la pubertat per tal de conservar-li la veu aguda.
  10. L'any 1889 avisa que es crema el convent M.M. de l'Ensenyança.
  11. Sagrament de l’eucaristia que s’administra als malalts que estan en perill de mort i ja el 1897 es col·locà un aparell a la sagristia de la capella del Sant Sagrament per avisar quan sortia el sant Viàtic a la nit de la catedral. El Viàtic sortia de la porta del claustre.
  12. Membre de la confraria dels Maginets.
  13. Cronista oficial de la Setmana Santa.

Autors i contribuents - Comte de Rius (Usuari), Evaliht (Usuari), Rosamaturana (Usuari)