La Font del Garrot (Poema)

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

 Jo tinc a dins d’un gerro,
formant artístic pom,
unes flors bosquetanes
recort d’una excursió.
   Són flors esbarriades
per entre un espès bosc
d’un terme de ma terra;
de la Font d’en Garrot;
   El bosc prou les ombreija,
potser que massa y tot,
més elles al sol guaitan
per entre l’espessó.
   El guaitan d’esquitllevit
o’l miran de ganyó
o’ls pins humits se torcen
y van fent finestróns.
   Les flors que tinc al gerro,
com totes son de bosc,
cap má les ha endressades
y’m plauen més per xò.
   Me plauen llurs fragancies
i’l flaire sanitós
que escampen per ma casa
com si’m trovés al bosc.
   Me plauen per modestes
i pels trencats colors.
Me plauen una a una,
y’m plauen més en pom.

Per entre’l boix y mata,
duyent per penjerolls
unes rogenques boles
com brases d’ardent foc,
   la ruda s’hi arrassera
ab sa inmensa fortó.
L’espígol ja s’hi mescla
y prest n’hi prenc un tò.
   Vé un ram de farigola
florida que dó goig,
un romanill s’hi acosta,
y’s fonen en olors.
   Violes bosquetanes
ab sos bells caparróns
n’apar les papellones
jugant ab aligots,
   mes tot i essent menudes
com niu de gafarróns
respiran fort,y’l flaire
s’escampa suau pel pom.
   Y ab elles !pobrissones!
l’argilaga s’hi dorm;
l’argilaga que punxa
duyent un vestit groc.
   Y van tornant la toia,
la murtra, pels retóms,
y’ls rams de pins quea gronxen
per entre’ls fils, la flor.
   Y orenga, y sajulida,
y palmeres de bosc,
y rames santjoanenques
pregnades d’ilusións.
   Y totes ab barreja,
y totes en el pom,
respiren encar fresques
l’aroma que’ls dó’l bosc.

  ¿Que sou petites plantes,
que sou per entre’l bosc
curull de pins y alzines
gegants d’indòmit còs?
   ¿Serèu potser les nines
dels boscos somniadors?
¿Serèu potser garlandes
que adornen l’aspre mónt?
   ¿Serèu filles dels arbres
o sou d’ellesl’ hermosor
que brosta arrán de terra
per embellir els troncs?
   ¿Serèu enamorades
dels cants dels rossinyols
o sou l’amor que vessa,
en la Font d’en Garrot?
  Sols sé que us tinc lligades
y vos en prenc perdó.
Sols sé que si us tinc preses,
en sou del meu amor.
   Sols sé que sou molt belles
¡oh flors que tinc en pom!
y que per xò us cullirem
els meus amics y jo.
   Sols sé que vos estimo
y us tinc en dols recort.
Sols sé que quan jo us llensi,
serà quan j’ haureu mort!

BERNABÉ MARTÍ I BOFARULL

Vegeu també

Autors i contribuents - Comte de Rius (Usuari)