Juan Carlos Elijas

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan Carlos Elijas
Lloc naixementTarragona
ÈpocaActual
OcupacióPoeta i professor
FormacióLlicenciat en Filologia Hispànica
Premis i mencions1er Premi de poesia "Quatre gats" 1998 (Barcelona), 1er Premi de poesia "J.Agustín Goytisolo" 2001 (Barcelona), 1er Premi de poesia "Gerardo Diego" 2001 (Tomelloso), Premi “Miguel Labordeta” 2003 (Saragossa), XIV Premi "M.M.Marçal de Poesia" (Mollerussa), XV Certamen de Poesía "Paco Mollá" (Petrer)
Web oficialBloc El payaso-'Talking Heads'


Poeta i escriptor (Tarragona, 1966).

Contingut

Biografia

Llicenciat en Filologia Hispànica per la URV, i actualment professor a l’IES Pons d’Icart, segons les seves pròpies paraules, defineix la seva vida en tercera persona “com escassament emocionant. Va néixer a dos-cents metres del lloc del treball i si creua el carrer troba a diari la seva plaça, el seu teatre, el seu bar, les seves ruïnes i la seva casa de menjar. A vegades viatja i, quan El Poema ho decideix, escriu versos i inventa formes en ocasions per cridar l’atenció.” [1]

A l'octubre del 1998 va publicar la seva primera obra, “Vers.o.s. atàvics” sota l'editorial “Cuadernos de la Perra Gorda”, impulsada des la “Tertúlia de Poesia Mediona 15”, que reuneix poetes de procedències diverses a la ciutat de Tarragona i de la qual forma part des de la seva fundació.

Ha publicat alguns dels poemes pertanyents a la seva obra en diferents revistes impreses i fanzines relacionats amb la literatura, així com en revistes digitals.

Posseïx el seu propi bloc [2] on de tant en tant es poden trobar els seus comentaris i relats inèdits de les seves aparicions en públic. Han estat inclosos poemes seus en antologies com “La decisió de naufragar”, “Paraules enfront del mar” o en l'edició del “V Premi de Poesia Vila de Sant Boi”.

Va participar en la banda “Juan Zarppa’s Experience”, formació musical que barrejava el rap amb el teatre del “undergroun”.

En resum, tal com defineix el mateix Elijas la seva polifacética obra, “una estètica del mestissatge de gèneres literaris, un lloc comú on l'oralitat i l'escriptura intenten mantenir un equilibri a la recerca de la fórmula perduda. Com veuen, poca cosa que no sigui l'afició al llenguatge en algunes de les seves múltiples manifestacions”. [3]

Poètica

« Cuando conoció la poesía de El Fakir se le cayeron los cuatro palos del sombrajo desastrosamente apuntalados y aún andan por el suelo. Siempre en mitad del camino: ya sólo la elegía, ya la épica. También Frank Zappa.  »

—El Fakir

Sota aquest pseudònim el poeta resumia l'any 2010 la seva poètica[4]

Obres

  • Vers.o.s. atávicos (Tarragona, Cuadernos de la Perra Gorda, 1998).

Per a la difusió dels 500 exemplars del poemari es va crear el “esperpentáculo” conegut com “@t@vic Tour”, un híbrid entre la cançó, el recitat i la representació dramàtica.

  • La tribu brama libre (Tarragona, Cuadernos de la Perra Gorda, 2003).

Reunió de textos escrits.

  • Versus inclusive (Tarragona, Zarppa’s Entertainment, 2004).

Un llibre-CD que culmina la trilogia recogida sota el títol de “LasTres”, en colaboració amb diferents músics de la ciutat i barris de Tarragona.

  • Camino de Extremadura (Saragossa, Gobierno de Aragón, 2005).

Obté el premi “Miguel Labordeta” a Saragossa. El jurat va destacar les seves "imatges brillants, i la força lingüística, una gran capacitat de transmissió d'emoció continguda. El viatge serveix com vehicle per a enllaçar la memòria col·lectiva amb les generacions esdevenidores. Formalment es destaca el fet que sigui un poemario en prosa, amb la dificultat que té per la pèrdua de musicalitat. No obstant això, aconsegueix un ritme molt clar per mitjà de recurrències lingüístiques i conceptuals". [5]

  • Talkin’ heads (Varese (Italia), La torre degli arabeschi, 2006).

Edició d’art.

  • Al alimón, amb Manuel Camacho (Puebla (Méxic), Ala Impar/UAP, 2006)
Ilustració de Todo el mundo al suelo (Talking Heads, 2007)
  • Talking Heads (Tarragona, Silva Editorial, 2007).

Poemari amb metres i estructures clàssiques, il·lustrat per l’artista Pidal, i ocasionalment representat en “esperpentáculos” poètics, un dels molts gèneres que el poeta invoca, és una de les seves obres més conegudes.

  • Delfos, me has vencido (Barcelona, El Bardo, 2009).

Prologat pel poeta Enrique Badosa, exemple de les influències d'Homer i la matèria helènica en les arts i la cultura universals.

  • Cuaderno de Pompeya (Zaragoza, PUZ, 2009).

L'autor «cerca la paraula en la memòria», des dels «racons aparentment ocults que la geografia va voler albergar al sud d'Europa, entre la Ibèrica, la Roma i la Magna Grècia d'ahir i d'avui». Elijas ha volgut dedicar cadascun dels poemes a altres amics. El poemari va guanyar el primer premi de poesia en castellà del XXI Concurs Literari de la Universitat de Saragossa (2009). [6]

  • Nuevo aullido para Allen Ginsberg (Girona, Quadrivium Editorial, 2011).

Resposta ibèrica i lírica de part d’una generació –la dels vuitanta- al poeta beat esmentat al títol, picant l’ull al seu discurs poètic. Podria dir-se que es tracta del llibre més underground de quants ha presentat l’autor, barrejant moments de lèxic dur, provinent d’un argot cru, amb d’altres d’un to afectuós i memorable. En el fons, no és una altra cosa que una mostra d’un gènere força tradicional i notablement utilitzat pel poeta: l’elegia, en aquest cas, plenament “elijiana”.

  • Lisboa Blues (Tarragona, Cuadernos de la Perra Gorda, 2011).

Es tracta d'una composició de temàtica amorosa, donada a tres veus: una veu narrativa i les dues veus dels amants. Es presenta amb tonalitats mítiques el referent de la Lisboa on tot desemboca (un projecte literari, un riu, una vida) i on tot pot néixer davant un oceà que significa l'inici també d'una nova perspectiva. [7]

  • Per un nus a la gola (Lleida, Pagès Editors, 2012).

Poemari guanyador del “XIV Premi M.M.Marçal de Poesia”, convocat pel Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Viatge vital que s’inicia a Tarragona, ciutat que omple la primera part del poemari d’imatges portuàries, salabror i reminiscències d’infantesa. A la segona part, abunden les referències a creadors, poetes, músics, que han influït en l’autor; mentre que la tercera part, molt rítmica, finalitza l’itinerari a Tijuana (Mèxic). [8]

  • Flors a les parpelles (pendent edició, 2013)

Últim poemari, en versos lliures i escrit en català, que es publicarà en 2014, guardonat amb el primer premi del “XV Certamen de Poesia Paco Mollá” de Petrer . Es tracta, segons el propi autor, d'un «pont establert entre dues ciutats, Pompeya i Tarraco». «Una representació lírica que reflexiona sobre la mort i la vida i, al mig, descriu la lluita entre l'home que vol establir arrels en una terra determinada, i el insurgente, el crític observador d'una Europa tractada amb símbols». [9]

Premis

Ha guanyat, entre d’altres el 1er Premi de Poesía Quatre gats 1998 (Barcelona), 1er Premi de Poesía J.Agustín Goytisolo 2001 (Barcelona) i el 1er Premi de Poesía Gerardo Diego 2001 (Tomelloso), així com la Mención de Honor en el Certamen literario Pedro Alonso-Morgado de Poesía 2003 (La Palma del Condado).

També ha guanyat el 1er Premi de Poesía Crisálida 2000 (Barcelona), al qual va renunciar. Al 2003 va guanyar el premi “Miguel Labordeta” a Saragossa, i a la mateixa ciutat, l’any 2009, el “XXI Concurs Literari de la Universitat de Saragossa”.

Els seus darrers premis són el “XIV Premi M.M.Marçal de Poesia” i el “XV Certamen de Poesía Paco Mollá”, recentement otorgat al març del 2014.

Vídeos

"En un soneto el muerto cabe", lectura pel mateix autor, extret de l'obra "Talking Heads".

Necessiteu Adobe flash Player actualitzat (http://www.adobe.com/es/products/flashplayer/)

Referències i font

  1. «Las afinidades electivas» (en Castellà). [Consulta: 3 octubre 2010].
  2. «Talking Heads» (en Castellà). [Consulta: 27 març 2013].
  3. «Badosa» (en Castellà). [Consulta: 1 maig 2013].
  4. «Las afinidades electivas» (en Castellà). [Consulta: 3 octubre 2010].
  5. Elijas Escorihuela, Juan Carlos. «El jurado propone a Juan Carlos Elijas al premio ´Miguel Labordeta´» (en Castellà). El Periódico de Aragón [Saragossa] (05 decembre 2003), 1.
  6. Elijas Escorihuela, Juan Carlos. «El jurado propone a Juan Carlos Elijas al premio ´Miguel Labordeta´» (en Català). El Punt Avui [Tarragona] (19 decembre 2009), 1.
  7. «La Vitrina» (en Castellà).
  8. «Las afinidades electivas» (en Català). [Consulta: 25 febrer 2012].
  9. «Kioskoymas» (en Castellà). [Consulta: 27 març 2016].

Enllaços externs

Autors i contribuents - Babani9 (Usuari), Telecentres (Expert)