Josep Agustí

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Escultor. Pedra, bronze, fibra de vidre

Josep Agustí
Lloc naixementMontblanc
Data naixement1956
Lloc defuncióMontblanc
Data defunció1995
Lloc de residènciaTarragona
Nacionalitatcatalà
Èpocacontemporània
Conegut perescultor
FormacióEscola taller d'art de Tarragona


Biografia

Josep Agustí i Feliu (1956-1995) va néixer a la vila de Montblanc pels vols de Sant Joan del any 1956, a la clínica Montserrat. La clínica era al carrer Muralla de Jaume II; actualment ja no hi és, i la muralla està reconstruïda.

Fins als dotze anys va viure amb els seus pares, la seva germana i un oncle al carrer Alenya (just on avui hi ha la fonda del Blasi). Després la família es va traslladar al carrer Santa Tecla. El Josep es va casar i el matrimoni va anar a viure en una casa que tenia doble entrada: pel carrer Major s'accedia a la planta baixa, on el Josep Agustí hi tenia el taller; pel carrer Escultor Belart s'accedia al pis de dalt, on estava l'habitatge, que comunicava amb la planta baixa. El matrimoni va tenir una filla.

El Josep Agustí va estudiar batxillerat al col·legi de La Mare de Déu de La Mercè de Montblanc, on va tenir contacte amb l'escultura. Es va posar a treballar a Montblanc en la indústria de l'alabastre, com a tallista. Amb 18 anys va anar a estudiar a Tarragona, a l'Escola Taller D'Art de la Diputació, sense deixar de treballar amb l'alabastre. Allí va conèixer a l'escultor Joan Rebull. El 1974 va ocupar la plaça de mestre de taller de ceràmica i plàstica del col·legi Sant Rafael, de la Diputació, a Tarragona, on va formar alumnes amb necessitats educatives especials per al mon laboral. Compaginava la tasca docent amb els seus treballs escultòrics d’obra pròpia, encàrrecs particulars i d’institucions.

Al mes de juny de 1995 al desplaçar-se a la feina, entre Vilallonga i el Morell va tenir un accident amb el cotxe; al cap d'una setmana moria a causa de les lesions. Fou enterrat en el cementiri de Montblanc, on reposa. Montblanc li ha dedicat un carrer amb el seu nom.

Josep Agustí i companys de Sant Rafael amb l'Avi Virgili

Tarannà

Era una persona alegre, gran conversador, de tracte planer i il·lusionat amb el seu ofici d'escultor i de mestre. En la foto, feta poc després que s'inaugurés, s'asseu just costat del monument a l'avi Virgili i envoltat de companys del Col·legi Sant Rafael de la Diputació de Tarragona. D'esquerra a dreta: Joan Artigas, Anton Poblet, Carles Gassó, Elena Arts, Sara i Joana Salvadó.

Família pescadora, Serrallo

Obra

Té escultures en diferents indrets públics del nostre entorn, i ha confeccionat alguns dels elements del bestiari festiu de Tarragona i altres poblacions properes.

Exposicions: Centre de Lectura de Reus, 1980; Torre vella de Salou, 1980. Vilafranca del Penedès, 1984...

Monuments a Tarragona (podeu veure [1])

Bestiari a Tarragona


Petites escultures. En la imatge: El Petó (peça propietat de la Lucy Hernández). Forma part d'una sèrie realitzada en bronze, marbre i terracota. Una escultura igual corona la seva tomba

Josep Agustí, El Petó

Així mateix, és l'autor d'aquestes peces:
Alforja

Fulleda

L'Espluga de Francolí

Montblanc

  • Monument El Ball de Bastons
  • Monument Al Pagès
  • Ambó de Sant Miquel
  • Santa Trinitat

Pla de Santa Maria

  • Mare de Déu de l'Assumpció

Santa Coloma

  • Sant Crist de fusta

Solivella

  • Monument de Formigó del 8è Centenari de la vila

Valmoll


Monument a Josep Agustí. El 12 de maig de 2009, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, presidí la inauguració del monument a Josep Agustí que el Col·legi Sant Rafael va dedicar a la seva memòria. El monument es troba en el recinte escolar. Sobre una base alegòrica de la seva obra, reposa el forn amb el que coïa la ceràmica.

Monument a Josep Agustí, Col·legi Sant Rafael de la Diputació de Tarragona
« Vaig parlar amb el Josep Agustí per encarregar-li una reproducció de l'escultura policromada Maria Rosa (la nena de les trenes) del Joan Rebull (Museu de Montserrat). Era per celebrar el centenari del Joan Rebull, de qui n'havia estat deixeble. No va poder ser: un accident de cotxe, quan anava a treballar, va segar la seva vida. A falta de les mans del Josep Agustí, van ser les mans dels nens i nenes de l'escola Joan Rebull les que es van empastifar de fang per fer una reproducció amb ceràmica de la nena de les trenes, que descansa sobre un pilar a l'entrada de l'escola, a Reus.  »

—Josep M. Alcañiz, La meva relació amb el Josep Agustí

Autors i contribuents - Pep (Usuari), Telecentres (Expert)