Font d'en Garrot

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix de la font del Garrot de Pere Camarasa i Brunet

La font del Garrot (120 m d’altitud) és una font que pertany al mas d'en Garrot, situada prop del Pont del Diable, dins el terme municipal de la ciutat de Tarragona. Dos dels propietaris del mas i, per extensió, de la font van ser Adolfo Gil (l’any 1912) i el Joan Guinovart (l’any 1931).

Contingut


La tradició

La font del Garrot
La font del Garrot

Anar a la font del Garrot era una tradició per als tarragonins perquè era un lloc de festa, de celebracions i d'esbarjo, com moltes altres fonts (la font del Llorito, la font dels Quatre Garrofers, les fonts de l’Oliva...). Sempre s'hi anava, a la font del Garrot, però aquesta tradició tenia tres dies o diades assenyalats: Divendres Sant, Dilluns de Pasqua i l'1 de maig.

Es pot consultar una entrevista realitzada al Pere Camarasa i a la seva muller, Antònia de Haro, sobre aquesta tradició. [1]

Dies assenyalats

Divendres Sant

Les famílies tarragonines acostumaven a anar a la font del Garrot a buscar farigola. Hi ha una tradició que diu que la farigola s'ha d'agafar Divendres Sant si es vol que la flor no caigui i que es conservi millor. També diu, certa tradició, que s'ha d'agafar abans de les 10 del matí i que cal posar el ram de farigola boca avall un cop s'ha arribat a casa per tal de mantenir-la fresca durant més temps.

Dilluns de Pasqua

Era, com el Divendres Sant, una trobada de caràcter popular i familiar. Els tarragonins es reunien a la font del Garrot amb la família, amics i coneguts per menjar conjuntament la mona. En aquestes trobades s'organitzaven jocs d'esbarjo per als més menuts.

L'1 de maig

L’any 1889 es va instaurar el Dia Internacional del Treballador i la gent anava a passar el dia a la font del Garrot. Amb el franquisme aquesta festivitat va ser eliminada del calendari, ja que els sindicats obrers van ser prohibits. La festivitat de l'1 de maig va ser substituïda per la del 2 de maig, que volia commemorar l'aixecament violent a Madrid el 1808. Les persones que solien anar a la font del Garrot l'1 de maig, però, hi van continuar anant. La trobada de caràcter popular s'havia convertit en una reivindicació política i nacional. La Guàrdia Civil vigilava de prop la font (en rodejava els voltants), i al més mínim indici d'activitat "subversiva", tant cultural com política, hi intervenia per dissoldre-la. Aquest dia, encara que no era un dia de festa oficial al país, acollia un nombre de persones considerable, persones que no dubtaven a demanar festa a la feina i que no s'hi repensaven gaire a exaltar el seu catalanisme. La Guàrdia Civil acostumava a registrar tant les persones assistents com els seus vehicles i quan la tenora començava a sonar esperaven veure quina sardana tocaven, perquè encara que normalment no deien res, si sentien la Santa Espina feien parar l'actuació.

La font del Garrot

D'aquesta diada tan especial ens diu Pere Camarasa:

« Toquen sardanes...

Al final tots demanem,aleshores prohibida,la nostra Santa Espina. Força, valor i seny, per ballar-la sense estar permès. Visca Catalunya! I en silenci i l'ànima encesa, recollim paelles, estris i trastos i pleguem poc a poc, sabem que el secret guarda la petita font d'en Garrot.

 »

—Pere Camarasa

Anar, doncs, a la font del Garrot era una cosa prou normal per a una gent d'una època determinada.

El diari La Vanguardia tenia una secció intitulada "Crónica telegráfica de provincias" on es fa referència a alguns actes relacionats amb la font del Garrot:

  • L'any 1914, concretament l'1 de maig, "es va obsequiar les nenes de la Casa de Beneficència a una gira a la font del Garrot".
  • L'any 1917 (1 d'octubre) són els socis del Club Gimnàstic i les seves famílies (unes 80 persones) els qui fan "una excursió a la font del Garrot, amb sortida a les set del matí i tornada al vespre".
  • L'any 1918 (10 de juny) l’Orfeó Tarragoní "va iniciar la seva gira campestre i passà el dia a la font del Garrot".
  • L'any 1931 (26 de maig) Marcel·lí Domingo, ministre d'Instrucció Pública, fa una visita a la ciutat de Tarragona i després d'un seguit d'actes és "obsequiat amb un banquet a la Font del Garrot" que en aquell moment pertanyia al Sr. Guinovart.

Més properament tenim que Òscar Cadiach en un reportatge que li van fer a La Vanguardia el 20 de maig de 2008 ens diu: "...Recordo de molt petit haver anat a la Font del Garrot...".

La premsa local

Buscant i remenant les publicacions periòdiques de la nostra ciutat, des de 1885 fins a 1936 (Diari de Tarragona, La Opinión, Catalunya Nova, La Veu de Tarragona, Tarragona, La Tarde, Tarragona Federal) per la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, hem pogut extreure la següent informació:

  • L'abril de 1885 els propietaris de la font d'en Garrot es van veure obligats a tancar-la "per evitar escenes contràries a la moral". Tot això, deixarien la clau de la font "a les persones que [volguessin] beure l'aigua que [gaudia] de la fama de ser la millor d'aquest terme municipal".
  • Entitats i agrupacions que acostumaven a fer excursions a la font:
  1. El Club Gimnàstic (23-4-1899 / octubre de 1914)
  2. Els exploradors tarragonins (1914)
  3. La secció excursionista de Tarragona Esperança (juny de 1915)
  4. Els socis de l'Orfeó Tarragoní (maig de 1916)
  5. La Creu Roja de Tarragona (gener de 1909)
  6. El Grup valencià (setembre de 1922)
  7. L'Agrupació Excursionista Montsant (març de 1925 / setembre de 1927/ setembre de 1930)
  8. Alumnes del grup escolar La Farigola (juny de 1925)
  9. La Joventut Excursionista Catalana de la COT - Cooperativa Obrera Tarraconense (agost de 1928)
  10. Agrupació Excursionista Fotogràfica (maig de 1929 / maig de 1936)
  11. L'Agrupació Excursionista Ginesta (abril de 1930)
  12. La secció femenina del Foment de la Sardana L'Harmonia (març de 1932)
  13. La secció femenina de Palestra (juliol de 1932)
  14. Grup Excursionista Muntanyenc (octubre de 1932)
  15. El Centre Federal (juliol de 1933)

També observem que:

  • S'obsequia amb una gira per la font d’en Garrot la Comissió de festes del Cós del Bou per agrair-los la feina feta (agost de 1913).
  • Els treballadors municipals obsequien amb un banquet a la font el secretari jubilat Ricardo Nogués (setembre de 1928)
  • La joventut de famílies distingides organitzava excursions a la font d’en Garrot un cop "acabada la temporada de balls i asaltos" (febrer de 1917).
  • Es va declarar un incendi pels voltants de la Font (agost de 1927).
  • Diferents batallons hi feien "marxes" (setembre de 1928).
  • L'Agrupació Excursionista Montsant col·loca una làpida sobre la font per agrair al propietari, Joan Guinovart, les facilitats donades a tothom qui volia passar el dia a la Font (setembre de 1930).
    Làpida deixada sobre la font d'en Garrot per l'Agrupació Excursionista Montsant

Què s'hi feia a la Font del Garrot?

Sempre que s'anava a la font s'acostumaven a fer una sèrie d'activitats i concursos:

  • Salts de corda, lluita a la corda, ramells bosquetans
  • Arrossada
  • Balls: Dames i Vells, sardanes, ballets populars
  • Primera cursa excursionista per a parelles mixtes "Gran Premi Tarragona" (setembre de 1927)

Com defineix la premsa d'aquella època el paratge de la Font del Garrot?

« ... se solazaba a la vista de aquel delicioso paisage tan agreste como poético...
...tan conocido como hermoso sitio...
... pintoresca cercanía de la ciudad...
... poètic lloc...
...pintoresco lugar...
 »

Diari de Tarragona

De la premsa, també podem extreure'n alguns dels itineraris que feien per anar a la Font:

  • Carretera dels Pallaresos fins al mas de Fabregat i d'aquí a la font del Garrot. La tornada la feien pel mas dels Arcs i el Pont del Diable (Diario de Tarragona 23-7-1914).
  • Club Gimàstic, Camp de Mart, camí de la muntanya de la Salut fins a la font del Llorito, coves, carretera de l'Argelaga i pel mas del Pastor a la font.

Si no es volia anar a la font a peu hi havia dues empreses que es dedicaven a fer el servei en autòmnibus. L'any 1925 es parla, a l'aleshores Diario de Tarragona, de l'empresa Cácharo. Dos anys abans (el 1923) s'hi anunciava el Recadero Cañellas.

La font també apareix en composicions d'alguns poetes tarragonins:

L'itinerari

Per anar a la font del Garrot hi ha 2 itineraris des de la ciutat de Tarragona.

1. El més tradicional (era el que s'acostumava a fer a peu). Passa per l'Oliva, Sant Pere i Sant Pau, el Pont del Diable, el mas de l'Àngel, el mas dels Arcs i, finalment, arriba a la font del Garrot.

Alzina del mas d'en Garrot

2. Camí de carro. Parteix del que avui és Sant Salvador: des de Sant Ramon (Sant Salvador), cal anar al carrer del barranc de Comellar fins a trobar un pont de fusta que creua la riera del Comellar i en el qual hi ha la senyalització de l'inici de l'itinerari. A l'esquerra del camí hi ha l'alzina del mas d'en Garrot, amb una capçada d'uns 15 m de diàmetre. En aquest punt cal resseguir el camí de la dreta (a l'esquerra es troba el mas d'en Pastor), fins que es troba el mas d'en Garrot. Es deixa el mas a l'esquerra i es continua per un corriol estret fins a un marge de pedra que condueix a uns rentadors antics, una bassa i, finalment, la font d'en Garrot.

Referències i fonts

  1. «Entrevista realitzada a Pere Camarasa i a la seva muller, Antònia de Haro» (en català). M. Isabel Berenguer, 2 març 2010.
  1. Camarasa Brunet, Pere. Les fonts de Tarragona (en català). Tarragona: Sugrañes Editors, 2003.
  2. La Vanguardia.

Enllaços externs

Autors i contribuents - Carlos (Usuari), Comte de Rius (Usuari), Judit (Usuari), Splat (Expert), Telecentres (Expert)