Carnaval de Tarragona

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introducció

El Carnaval de Tarragona conserva molts dels elements de quan la celebració va néixer segles enrere, que han configurat una generosa seqüència ritual. Gastronomia de coques de llardons, botifarres d’ou i l’escudella de xarró; la Bóta monumental que anuncia l’entrada en les entranyes de la festa i també, amb la seva crema, el final; el Carnestoltes i la Concubina, amb els ninots respectius, record de festes hivernals d’inversió dedicades a monarques efímers; sàtira corrosiva en el sermó, l’esquela i els testaments; personatges com el Doctor Mistela, la Mascarada del Dol i les ploraneres; el foc de la capçalera de la Rua del dissabte i de carxofes amb espelmes, de cremallers que encenen la Bóta i dels grups de foc per a la cloenda dimarts al vespre. I al costat, la participació omnipresent en les rues de l’Artesania i de Lluïment d’aquest enorme teixit ciutadà que configuren les comparses carnestoltenques, que, amb un treball artesà ingent, protagonitzen alguns dels actes més multitudinaris i plurals del calendari festiu tarragoní. Al seu costat, les nenes i els nens d’escoles i llars que, juntament amb les professores i els professors, preparant la festa als seus centres, rebent els Sèquits i participant en la Rueta, representen el futur de la celebració.

Els orígens del Carnaval de Tarragona

Orígens

Els orígens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonització mantenim elements com la presència del Rei i la inversió de papers socials i sexuals, característiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l'edat mitjana.

Segle VIII (principis)

S'escriu el llibre litúrgic tarragoní anomenat Oracional de Verona, conservat a la ciutat italiana de Verona, i còpia del Liber Orationum de festivitatibus, l'oracional festiu hispà realitzat per l'arquebisbe Julià de Toledo els anys 682-683. L'obra conté rúbriques o anotacions que expliciten com i a on s'havien de realitzar les cerimònies. Les número 523 i 526 especifiquen la realització de processons itinerants la Domenica in carnes tollendas, és a dir, Diumenge de Carnestoltes.

Edat Mitjana

En el període medieval documentem per Carnaval tant el repartiment de vi per part del municipi com el joc amb els bous en l'actual carrer del Cós del Bou. El mot cós indica precisament que es corrien els bous. El capitell de la processó de les rates del claustre de la Catedral de la ciutat ha estat identificat com una de les escenes carnestoltenques d'aquest període històric: les rates passegen un gat que es fa el mort, i acaba ressuscitant per cruspir-se-les.

1384

Pagament al celler de Pere Salvador per la festa de Carnestoltes.

1858

Intents de l'arquebisbe per contrarestar la tradició tarragonina d'anar a enterrar la sardina al camp, Dimecres de Cendra.

1871

Notables mofes anticlericals.

Segle XIX

Les primeres referències d'un Carnaval urbà, amb rues o desfilades, corresponen a la segona meitat del segle XIX. En aquest temps viu la seva plenitud i es defineix la seqüència ritual amb la construcció de la Bóta monumental per part del puixant gremi de boters local, i la seva crema, veritables inici i final de la festa. Es documenta també la participació del ball de diables, com a grup de foc.

1937

S'han documentat diferents prohibicions al llarg de tota la història, però la més transcendent fou la de la guerra civil espanyola. El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L'any 1939, amb el triomf de les forces faccioses del general Franco, aquesta ordre es faria extensiva a tot l'Estat Espanyol.

L'arribada dels ajuntaments democràtics rescata la vitalitat d'aquesta festa de carrer, amb complicitat amb la nova societat civil.

Cronologia del Carnaval democràtic

Apareixen en cursiva els actes que s’han ritualitzat fins a l’actualitat.

  • L’antecedent: any 1981. Recuperació de la festa amb una revetlla popular la nit de dissabte al Pòsit de Pescadors: Companyia Elèctrica Dharma i Orquestra Retorn.
  • Any 1982. Primer Carnaval amb estructura ritualitzada i amb el personatge del Rei-Emperador Carnestoltes I, que arriba dissabte i mor dimarts. Ja hi ha la Rua del dissabte, Sermó també el mateix dia, i revetlla; diumenge, el concurs infantil del Club Maginet que ja es feia amb anterioritat, i la guerra de la farina; dimarts, es llegeix el Testament i es crema el Ninot del Carnestoltes, que encara no té la morfologia actual.
  • Any 1984. Apareix en programa la coca de llardons dijous gras; el Carnaval infantil i lliurament de la sagnia a les comparses, divendres; i el judici del Carnestoltes, dilluns. El cafè Poetes celebra el seu primer concurs de disfresses.
  • Any 1985. Es crea la caravana publicitària que diumenge anterior recorre el Camp de Tarragona; apareix per primer cop l’exposició de l’Agrupació Fotogràfica, inaugurada aleshores dijous gras; es recupera la participació del ball de diables tant a la capçalera de la Rua com a l’Enterrament; s’introdueixen xarangues navarreses; s’estructura la crema del dimarts tal com coneixem avui; el Testament passa a ser llegit per Llucifer.
  • Any 1986. El drac s’incorpora a la festa; dimecres de cendra es fa una sardinada.
  • Any 1987. La Colla Jove Xiquets de Tarragona comença la seva participació en la festa com a organitzadora d’actes, fet que encara es manté avui.
  • Any 1989. Consta en programa que dilluns a la nit es passeja el Ninot per part del Ball de Serrallonga. Per primer cop es recupera la vetlla del Carnestoltes la tarda del dimarts, que es manté encara avui.
  • Any 1990. Es convoca per primer cop el concurs per triar el cartell. S’introdueixen competicions com la baixada del riu Secolí i curses diverses.
  • Any 1991. Desapareix definitivament la guerra de la farina, després de la mort d’un infant anys abans i de diferents edicions amb polèmica entre comparses i Ajuntament. Incorporació de la Colla Diables Voramar del Serrallo a la crema.
  • Any 1992. Es programen per primer cop el ball de l’estudiant dijous a la nit i el concert vermut i vermut popular del dissabte; l’Associació de Veïns la Unió organitza seu primer concurs de disfresses. Les bases del concurs de comparses introdueixen la novetat que els guanyadors realitzaran el paper del Carnestoltes i la Concubina l’any següent i, per tant, no podran optar a premi.
  • Any 1993. Carnestoltes arriba divendres enlloc de dissabte i fa aleshores el Sermó; el bou de foc s’incorpora a la festa; la històrica Cooperativa Obrera es reincorpora a la festa. Polèmica ciutadana per un cartell amb una noia nua.
  • Any 1994. S’incorpora la tarda del divendres la visita del Carnestoltes a les seus de les entitats; apareix esmentada la Concubina; la víbria s’incorpora a la festa; per primer cop es distribueixen les esqueles dimarts al matí.
  • Any 1995. Per primer cop als matins s’incorporen artistes de carrer; la reina Concubina s’homologa al Carnestoltes i té un número ordinal; per primer cop es ritualitza el vestuari de la Mascarada del Dol.
  • Any 1996. La Rua del dissabte abandona el Moll de Costa, comença a sortir del carrer Pere Martell i gira cap a Ramon y Cajal. Recuperació de la Mascarada de l’Estudiant. Les esqueles passen a ser repartides per la Mascarada del Dol, i es recupera la participació de Ministrers en la festa. Obres de l’aparcament de la plaça de la Font que obliguen a centrar la Crema a la plaça del Rei durant dos carnavals.
  • Any 1997. Per primer cop les comparses participen a la Rua de Lluïment diumenge a la tarda; per primer cop la vetlla del Carnestoltes es fa al vestíbul del Teatre Metropol. El programa Tarasca del Canal 33 sobre festes tradicionals considera el Dimarts de Carnaval com el més típic de Catalunya: és el primer reconeixement important si més no a nivell català.
  • Any 1998. Primera visita de les colles de Reus diumenge anterior. Per primer cop s’incorpora la Mascarada dels Francolins a la Rua, de la qual perviurà la seva Banda de flabiols els Francolins, que actualment ja ha editat dos cds. La investigadora i periodista espanyola María Angeles Sánchez destaca la rua del dissabte en un llibre sobre festes a l’Estat espanyol: primer reconeixement a a nivell estatal.
  • Any 1999. Primera anada a Reus de les comparses de Tarragona. Primeres degustacions de botifarra d’ou. Recuperació de la Bóta del Carnaval, que s’instal•la dimecres a la plaça de la Font. Es crea la figura de la Ninota per homologar els personatges dels reis. Per primer cop s’ofereix al Metropol una sessió teatral en homenatge als Reis. Primera Disfressa d’Or. Primer sopar popular de coca de recapte i llangonissa dimarts.
  • Any 2000. L’investigador vilanoví Bienve Moya situa el Carnaval de Tarragona entre els sis més importants de Catalunya.
  • Any 2001. Actes dels 20 anys del Carnaval democràtic. El Carnestoltes i la Reina entren a la ciutat dijous enlloc de divendres i es recupera la Mascarada de l’Entrada. Divendres s’organitza la Rueta infantil conjuntament amb les escoles. Per primer cop consta en programa l’històric toc de campanes de final de Carnaval (toc de quera). Polèmica entre comparses i Ajuntament per desplaçar l’envelat fora de la plaça de la Font, que acaba en la ubicació a l’interior del refugi 1 del Moll de Costa i amb els actes del dol a la plaça del Mercat com a protesta.
  • Any 2002. Consta per primer cop en programa l’escorreguda de Chartreuse i Almendrina. Donada l’espectacularitat de les disfresses participants en la Disfressa d’Or, es passa l’acte al Moll de Costa. Recuperació de les rondes satíriques dissabte al matí. La revista gallega Fiesta y espectáculo situa el Carnaval tarragoní entre els sis més importants de l’Estat, y la valenciana Fiestacultura li dedica un reportatge.
  • Any 2003. Recuperació de la figura del Doctor Mistela, que vola diumenge després de la Rua de Lluïment. Primer concurs de llançaments de telèfons mòbils. Reintroducció del foc amb teies en el dol amb els Cremallers del Rei i la Reina. Entrada en funcionament de la web del Carnaval. El Patronat de Turisme de la Costa Daurada / Diputació de Tarragona destaca tant la rica seqüència ritual com els esplèndids vestuaris plens d’elegància en les rues de dissabte i diumenge, mentre que la revista de Madrid Viajes y vacaciones qualifica el Carnaval tarragoní com un dels més importants i interessants de l’Estat.
  • Any 2004. Recuperació de l’escudella pròpia de Tarragona en una diada gastronòmica: el Xarró. La Bóta avança la construcció de dimecres a dimarts. El Carnestoltes i la Reina amplien el seu Tomb divendres amb el Tombet que recorre les escoles des de bon matí.
  • Any 2005. Recuperació de la tronada pirotècnica amb motiu de l’Entrada dels reis. La rua del dissabte surt per primer cop des del carrer Pere Martell. La revista de Madrid Coche actual situa el Carnaval tarragoní entre els cinc més importants de l’Estat. Carles Marquès a la guia Tarragona, patrimoni humà, de Triangle Postals, dóna per primer cop una notable importància a la festa en publicacions turístiques d’aquest tipus.
  • Any 2006. 25 anys del Carnaval democràtic. L’Agenda de Catalunya 2006, editada per la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, qualifica el Carnaval tarragoní com especialment lluït i en destaca la Rua de Lluïment. Entra en funcionament la versió anglesa de la web.

Guia dels elements del Carnaval de Tarragona

Els elements essencials del Carnaval de Tarragona són:

  • Reis i ninots. El Rei carnestoltes és el fil conductor de tots els actes de Carnaval. Ja en les festes dels romans s'escollia el Rei Saturnalici. Actualment venerem el representant de la disbauxa i la bona vida. Acompanyat en tot moment per la jovial Reina i els respectius sèquits, es fa present en tots els actes carnestoltencs. En la part final del seu regnat els dos protagonistes del Carnaval són representats per uns Ninots ben originals i estrambòtics.
  • Sàtira. Per Carnaval la paraula es torna agressiva i amb ella juguem a treure a la llum aquells pensaments i queixes de la col·lectivitat. El Rei inicia el seu regnat amb el sermó. Ens convida a la llibertat i a la crítica de l'ordre social. Amb el testament es ridiculitzen les accions patides pels ciutadans i es llega quelcom als bells infames. La seva lectura, pel notari Llucifer, incita a la festa i promet el retorn l'any vinent. També en les representacions d'òperes bufes i en les rondes, sorgeixen expressions perverses.
  • Àpats. La gastronomia és indissociable de la festa. El Carnaval posseeix productes típics identitaris. Dijous Gras és marcat per una panxarruda alimentació. Es menja la coca de llardons oferta per la Colla la Bóta en competència amb l'exquisida botifarra d'ou del Gremi de Cansaladers i Xarcuters. Dimarts, al dol, es berena pa, vi i sucre, i al ball es sopa coca amb recapte. Tot a ritme de plors i música. Però la festa comença el dissabte anterior al Carnaval, ja que el 2004 es recupera el xarró tarragoní. Des de primera hora del matí, als voltants del Mercat Central, es va bullint aquesta típica sopa o escudella del Carnaval de Tarragona elaborada amb llegums i elements del porc per tal que, al migdia, pugui ser degustada per tots els tarragonins i visitants que ho desitgin.
  • Disfressa d'Or. Un dels actes més característics del Carnaval de Tarragona és l'espectacle de la Disfressa d'Or, un esdeveniment que se celebra el dijous anterior la Rua d'Artesania al Recinte Firal de Tarragona i que aixeca passions entre el públic. Es tracta de l'exhibició de les diferents disfresses dels reis o reines de les comparses. Els diferents participants en aquest concurs llueixen la disfressa representativa de la seva comparsa en el marc d'una gran producció escènica. L'acte està precedit per un espectacle presentat per les comparses del Rei Carnestoltes i la Concubina. El primer premi de la Disfressa d'Or es va celebrar l'any 1999, aquest premi va ser guanyat per la comparsa la Ballaruga.
  • Saraus. Les revetlles, balls o concerts esdevenen irònics i festius, plens de disbauxa i desenfrenament. Amb disfressa o sense, som els posseïdors de la nocturnitat, del traspàs de la lluna i el sol. Gresca tots els dies, per a tots els gustos i edats, que garanteix la participació dels deixebles del rei dels poca-soltes. Pels matins, una collada d'artistes envaeixen el centre de la ciutat. Són ells els que des de diversos indrets s'atreveixen a mostrar-nos un vessant ben divertit del Carnaval. Mitjançant les seves eixelebrades accions ens endinsen en un món màgic, de sarcàstica teatralitat.
  • Capçalera de la rua. Seguint la tradició de les comarques del Camp i de l'antic Penedès, la rua del dissabte és encapçalada pels grups de foc del seguici popular de la ciutat: Ball de Diables, Drac, Bou i Víbria. El vivaç foc dóna inici a la multitud de jocs de colors. Un encapçalament fix ple de tradició, simbolisme i ritualitat.
  • Rua, rueta i comparses. Les rues són els actes més multitudinaris. La conquesta del carrer és màxima. Els colors, dissenys i moviments de les indumentàries són veritables mostres d'artesania. Desfilen multitud de comparses i comparsers tot escortant el Rei, la Reina i els seus sèquits. Divendres, la rueta amb la participació escolar més menuda; dissabte, rivalitats i exhibicions entre els futurs Reis del Carnaval; Diumenge, lluïment dels millors grups de l'any anterior. Això sí, tots ells acompanyats per músiques ben diverses, algunes bandes de música i batocades de percussió.
  • Doctor Mistela. Durant el segle XIX, a Tarragona, era el personatge que acompanyava al Rei Carnestoltes en el seu patiment final, el seu metge. Mentre els altres li receptaven les coses més estrafolàries, ell li feia passar el dolor amb l'alcohol i anava cantant les causes de la seva mort i la manera com l’havia soferta (aquesta), així com l’evolució del seu pacient. Ara, diumenge de Carnaval, en finalitzar la Rua de Lluïment, el Doctor Mistela apareix des del balcó de l'ajuntament al costat de tots els comparsers.
  • Dol i vetlla. El dimarts al matí, la Mascarada del Dol desfila pels carrers tot repartint les esqueles del Rei Carnestoltes. Els esplèndids vestits de dol són acompanyats per Ministrers de clara arrel medieval. El dol protocol·lari fa la crida a la luctuosa i bromista vetlla en el Teatre Metropol. Aquesta tarda tothom és convidat per acompanyar, en les últimes hores, el rei de la disbauxa. Aquest, mig traspassat, encara ens mostrarà el seu aspecte més burleta i barroer.
  • Enterro. La desfilada mortuòria ens insereix en la part final de la festa. En ella participen els grups de foc de la ciutat, els nombrosos timbalers, les mascarades, el dol protocol·lari, ploraneres i planyideres, músiques, sèquits reials, vídues i el Rei i la Reina esdevinguts ninots, il·luminats per les teies dels cremallers que més tard encendran la bóta i els Ninots. Acompanyen el difunt a la lectura del testament per part del notari Llucifer. Plors i crits que ressonen i s'enfilen per diferents carrerons de la ciutat antiga.


La part final de la festa gira entorn de la simbologia i ritualitat del foc, de la crema i mort del Rei Carnestoltes. La presència del foc dels elements festius de la ciutat i nombrosos timbals dibuixen la crema dels ninots en la bóta, el centre de la foguera. Els jocs pirotècnics devoren les siluetes dels ninots agonitzants: un dels moments més característics i amb més espectacularitat del nostre Carnaval. La plaça s'omple de foc i de llum en els darrers instants de la festa.

Reis i ninots Sàtira Àpats Saraus Capçalera de la rua
Fitxer:rua.jpg Fitxer:mistela.jpg Fitxer:dolvetlla.jpg Fitxer:enterro2.jpg
Rua, rueta i comparses Doctor Mistela Dol i vetlla Enterro

Referències i fonts

Autors i contribuents - Sroje (Usuari)