Carles Mani i Roig

De TarracoWiki

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles Mani i Roig
Antonio Rodríguez Hernández
Lloc naixementTarragona
Data naixement24 de novembre de 1867
Lloc defuncióBarcelona
Data defunció15 d'abril de 1911
ProfessióEscultor

L'escultor Carles Mani i Roig va néixer a Tarragona el 24 de novembre de 1867. Va ser batejet a la parròquia de Sant Francesc de Tarracona pel mossèn Josep M. Rué i Pau.

Biografia

Va aprendre dibuix a l'estudi Hermenelgild Vallvè, perspectiva i pintura amb el mestre Josep Janés i escultura amb Antoni Miró i Roca (tots dos mestres eren tarraconins). Més tard va ampliar els seus estudis a Barcelona i a París.

L'Ajuntament de Tarragona, veient les qualitats que tenia el jove escultor, el va pressionar, i això li va permetre ampliar estudis a París el 1893 i va poder realitzar conjuntament el viatje amb l'amic pintor Pere Ferran. Es va presentar amb un retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona el 1894. Aquell mateix any va conèixer a Santiago Rossinyol i es van fer molt bons amics.

A la capital francesa, va viure el pitjor temps de la seva vida, ja que estava sense recursos perquè la pensió del municipi tarragoní va trigar molt a arribar. La situació va arribar a tal punt que Rossinyol va publicar un extens article a La Vanguardia contra el municipi tarragoní el mes de febrer de 1895, fent sobresortir la injustícia del retard i l'estretor màxima en què vivien els dos pensionats tarragonins. Mani va tornar a Catalunya i es va instal·lar al seu estudi de Barcelona el 1896.

La misèria que va patir el va marcar profundament i la salut se li va deteriorar. Les seves obres tenen una altra contextura i certa melancolia, i és en la trsitor quan va realitzar les millors escultures. El 1907 va participar a l'Exposició Internacional de Barcelona i va obtenir un gran èxit amb l'escultura Els Degenerats, que va suscitar polèmica pel caràcter que l'artista va imprimir a l'obra.

Mani no va oblidar mai la seva Tarragona natal i, de tant en tant, es va deixar veure per la ciutat. El 1907 va venir amb l'arquitecte Gaudí per construir, aquest, el teatre del Patronat Obrer a la Rambla Nova.

Mani també va viure 10 anys a Madrid. Es va especialitzar en el retrat i va ser un mestre consumat en la ceràmica, la pedra i el marbre, fent, també, alguns cuadres de gran tamany.

Antoni Gaudí li va oferir treball, i va passar a col·laborar amb ell a la Casa Batlló, la Casa Milà i la Sagrada Família. Tota la seva vida va estar batallant per fer un monument Toda su vida estuvo batallando para hacer un Monument als Herois de Tarragona de 1811, del que va fer tres projectes diferents al llarg de la seva vida. l'Ajuntament de la ciutat va convocar, per fi, un concurs per al monument el 1910, i Mani va ser convidat per a participar, però el premi va ser per Julio Antonio Rodriguez Hernández. Carles Mani va quedar en segon lloc, rebent com a premi 500 pessetes.

El caràcter retret i marginal, malaltís crònic pel desnodriment que havia patit, li van ocasionar una mort prematura, ja que va morir als 44 anys el 15 d'abril de 1911. L'artista no va tenir el goig de l'èxit esplatant... Només Gaudí va comprendre Mani i el va ajudar durant molts anys.

La seva obra

Les principals obres ue Mani havia realitzat les va convertir en pedra al temple de la Sagrada Família, ja que el gran arquitecte Gauidí el tenia en molt d'apreci. Mani va modificar algunes de les escultures previstes en els Sants Innocents i la Fugida d'Egipte. Va realitzar en pedra el Crist de l'oratori de la Casa Batlló el 1907, com també va fer en guix la verge que havia de coronar La Pedrera del passeig de Gràcia que mesurava 4,5 metres d'alçada, pero els Milà, qiue eresn els propietaris, no acceptaren l'encàrrec que Gaudí havia fet a Carles Mani, i els disgust dels implicats els va afectar molt.

En el seu dibuix la força de l'expressió va primar en plàstica i bellesa, i una bona col·lecció la trobem al Museu d'Art Modern de Barcelona.

De la seva obra queden pocs exemples, si més no existeixen peces que coneixem per fotografies de l'època. La major part de les seves obres conegudes (escultura i dibuix) están a la Casa-Museu Gaudí, al Parc Güell de Barcelona, on destaca el model gran dels Degenerats, però també hi ha obres seves al Museu d'Història de Tarragona, el Museu d'Orense o el MNAC.

L'esbós del monument dels Herois es guarda a la Casa-Museu de Castellarnau.

Referències i fonts

Autors i contribuents - Sroje (Usuari)